Aquest poema tracta sobre un tema clàssic: el retorn d’Ulises a Ítaca, però realment no és un retorn el que va fer aquest heroi grec sinó que va viure diferents aventures que el van formar com a persona.
Quan realitzes un viatge l’important no és el destí sinó el recorregut que has dut a terme, els obstacles que has hagut de superar i tot allò desconegut que s’enganxarà a la pell i ja mai més podràs esborrar.
Ítaca és el somni etern, allò que sempre perseguim i no aconseguim mai, perquè el sol fet de tenir-lo faria que perdés la gràcia. Quina emoció o alegria hagués provocat a Ulises arribar a Ítaca sense tota la seva aventura pel mar? El càstig dels Déus és en realitat una manera de que el personatge reflexioni i creixi.
Quan realitzes un viatge l’important no és el destí sinó el recorregut que has dut a terme, els obstacles que has hagut de superar i tot allò desconegut que s’enganxarà a la pell i ja mai més podràs esborrar.
Ítaca és el somni etern, allò que sempre perseguim i no aconseguim mai, perquè el sol fet de tenir-lo faria que perdés la gràcia. Quina emoció o alegria hagués provocat a Ulises arribar a Ítaca sense tota la seva aventura pel mar? El càstig dels Déus és en realitat una manera de que el personatge reflexioni i creixi.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra,
no és que Itacat'hagi enganyat.
Savi, com bé t'has fet,
sabrás el que volen dir les Itaques.
Fragment de Viatge a Itaca de Constantin Kavafis. Traducció de Carles Riba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada