dimecres, 13 de maig del 2009

educació en l'ensenyament

Moltes vegades et recomanen que si no saps una cosa, callis. No val la pena fer el ridícul. Hi estic totalment d'acord.
Però avui no puc callar, i menys quan un professor t'increpa d'aquesta manera.
Ho explicaré des de l'inici. A dos quarts de dotze piquem a la porta del despatx. Ens diu que entrem i, a l'obrir la porta, hi ha un grup parlant amb ell.
El professor ens diu: "podeu esperar fora que estic amb un grup". I jo tenia ganes de contestar: "I per que ens has dit que entrem".
Ja em començat amb mal peu. Un cop passem, amb 10 minuts de retard, obre els fulls i ens diu que ja tindriem dos punts menys.
Crec que la cara que hem posat era tot un poema. Davant el dubte hem preferit callar.
Comença la tutoria, ja amb mal peu i una gran tensió. A cada paràgraf una pregunta, nosaltres perdudes i espentades anavem responem com podiem, ja que coneixem la seva mala baba.
Finalment, ja no hem pogut més i hem començat a constetar a la defensiva. Tenia ganes de cridar, de dir-li que hem fet una recerca de totes les biblioteques que coneixem sense cap resposta, de que no pot abusar del seu poder i tractar els alumnes amb condescència o mala educació.
És una optativa, per la qual hem pagat i vull que m'expliquin les coses, no a l'inversa, perquè llavors la que hauria de rebre el sou sóc jo i no ell.
Quantes vegades s'ha parlat del fracàs escolar i mai han pensat que sigui el professor, en alguns casos, el que incita a tirar la tovallola i esperar al pròxim any per matricular-te a una assignatura de la qual no et faci por preguntar a classe?

En fi, ara serà millor callar i preparar-se pel pròxim assalt
"A caballo regalado no le mires el dentado", dijó el dentista al sacarle la última muela a su paciente

Errante...