Aquest estiu passat vaig emprendre un viatge interior. Vaig decidir passar un mes fora estudiant anglès. Si heu entès bé, sense conèixer a ningú, en un país estranger on tot estava en les meves mans.
La gent que em coneixia tenia diverses opinions. Alguns em titllaven de boja i altres d’aventurera, però heu de saber que jo tenia por tot i que no ho mostres.
Els dies van passar i l’hora d’embarcar arribava a la seva fi. Vaig arribar a l’aeroport amb una maleta enorme (penseu que m’hi estaria un mes sencer!) i allà vaig començar a veure gent igual que jo, atemorides però excitades per la possibilitat d’escapar de tu mateix durant uns dies.
Haig de reconèixer que a Dublín m’ho vaig passar bomba. Cada dia sortíem d’excursió després de 4 hores de classe, vaig conèixer gent d’altres països i gent espanyola, fet que em va servir per adonar-me’n que els tòpics simplement són tòpics i no realitats. Vaig aprendre anglès, costums alienes, formes de veure la vida que actualment utilitzo en les situacions més desesperades i alguna cosa va canviar dins meu.
Segons diuen els que hem coneixen de tota la vida vaig madurar, però també vaig aprendre la importància dels viatges llargs i en solitari. Aquest any repeteixo i el meu destí és Gales.
La gent que em coneixia tenia diverses opinions. Alguns em titllaven de boja i altres d’aventurera, però heu de saber que jo tenia por tot i que no ho mostres.
Els dies van passar i l’hora d’embarcar arribava a la seva fi. Vaig arribar a l’aeroport amb una maleta enorme (penseu que m’hi estaria un mes sencer!) i allà vaig començar a veure gent igual que jo, atemorides però excitades per la possibilitat d’escapar de tu mateix durant uns dies.
Haig de reconèixer que a Dublín m’ho vaig passar bomba. Cada dia sortíem d’excursió després de 4 hores de classe, vaig conèixer gent d’altres països i gent espanyola, fet que em va servir per adonar-me’n que els tòpics simplement són tòpics i no realitats. Vaig aprendre anglès, costums alienes, formes de veure la vida que actualment utilitzo en les situacions més desesperades i alguna cosa va canviar dins meu.
Segons diuen els que hem coneixen de tota la vida vaig madurar, però també vaig aprendre la importància dels viatges llargs i en solitari. Aquest any repeteixo i el meu destí és Gales.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada