La immigració ara i aquí

En el Palau Robert fins el 30 de juny, a la sala 3, s’obre un debat s’obre la immigració. L’entrada està amagada per unes cortines que inciten a obrir i posar-hi el cap. A l’entrar una bola del món en 3D comença a escopir dades: el número d’habitants, l’inici de l’home i les seves migracions com a mètode de vida...

Segueixes les fletxes grogues que et porten d’una sala a un altre. Tot de pantalles amb dades, estadístiques i frases sobre els drets humans pintades a la paret. Et comences a marejar per la quantitat de xifres i canvis que observes a la pantalla. A la sala del costat, un crit que et demana que li prestis atenció. Tota l’habitació està plena de monitors de televisió amb els presentadors del TN que comencen a fer una exposició de les notícies i canvis que ha experimentat Catalunya.
Continues, ara el decorat és un aeroport, on les fronteres semblen diluïdes i arribes a dues portes tancades. Un timbre i el toques, es casi una necessitat. La porta s’obre i ens mostra les oficines de l’atur. Una noia i un noi discuteixen sobre l’ús que en fan els immigrants, un ataca i l’altre defensa. La segona porta és un CAP, i es mantenen els rols de defensor i atacant.
El teu cap pensa i opinina, cau en els mateixos arguments i surt satisfet de la sala. Tot i així, fas una última ullada a una de les finestres de la paret. Dues cadires acullen un cistell de bebè: “Tot ésser Humà té dret a proveir-se d’una vida millor”.

Baixes les escales del Palau Robert amb un somriure. Camines pel Passeig de Gràcia i te n’adones que la diversitat cultural ja és un element cultural característic del nostre poble.